1

Diada Nacional de Catalunya

El 24,4% de la población catalana, en torno a dos millones de personas, se halla en riesgo de pobreza o exclusión social. Una cifra que, según el Idescat, se mantiene prácticamente estable desde 2016. Por otro lado, el 43% de los catalanes con edades comprendidas entre los 25 y los 35 años afronta situaciones de inseguridad económica. En las últimas dos décadas, el peso industrial en el PIB catalán ha pasado del 26,9% al 20,1%. Los salarios reales en la última década en Cataluña han retrocedido un 10% y una tasa de paro que ronda el 10%, con paro juvenil desbocado ubicado en el 20,1%, retratan las políticas capitalistas aplicadas en Catalunya, ya sea por parte de la derecha como por parte de la “izquierda” que, todas ellas, coinciden en masacrar a la clase obrera.

Esta Diada Nacional de Cataluña es la primera, en catorce años, que tiene como presidente de la Generalitat a un presidente no nacionalista catalán, abiertamente autonomista miembro de un partido que apoyó la represión contra el Govern de Catalunya y contra el pueblo catalán y que defendió la aplicación del artículo 155 por parte del criminal y corrupto Gobierno de Rajoy. Un presidente aupado al gobierno por ERC – que vuelve al redil del autonomismo – y por els Comuns, que no es más que una muleta del PSC al igual que SUMAR lo es a nivel del Estado español.

Las elecciones convocadas en la primavera, con una abstención del 43%, arrojó un Parlament más escorado hacia la extrema derecha, que pasó de 20 escaños en 2021 a 28 en 2024, perdiendo las fuerzas políticas declaradas independentistas 15 escaños.

La burguesía catalana se ha demostrado incapaz de llevar a término el proceso de autodeterminación de Cataluña, habiendo traicionado el 1 de Octubre, sellando la salida a la represión del Estado fascista español con una pseudoamnistia, que retrata la naturaleza reaccionaria del Estado español y su judicatura, con un pacto de gobierno en Madrid, gracias al cual Pedro Sánchez es presidente del gobierno, y con Illa en el Palau de la Generalitat retornando plenamente al autonomismo revisándose el sistema fiscal catalán, estableciendo un nuevo marco que permita a la burguesía catalana recaudar y gestionar los impuestos de los catalanes.

Estos últimos 8 años acreditan que la única manera emancipar nacionalmente Catalunya pasa por la emancipación del proletariado catalán, solo el socialismo puede emancipar a nuestra clase y a nuestra nación. Sometimiento que se constata, por ejemplo, en el estado de nuestra lengua, que según la Conselleria de Política Llingüística, en los últimos 20 años, la media de uso del catalán en el sistema educativo ha retrocedido, pasando de ser la lengua habitual del 67,8% de los alumnos en 2006 al 24,6% en el 2022.

La crisis económica en Cataluña y en el Estado español va a seguir profundizando, al igual que la represión puesto que el sistema se halla en una situación terminal. Es necesario reconstruir la organización del proletariado catalán, de construir un movimiento popular por el socialismo y por la autodeterminación de nuestro país, pero a la par tejer una unidad clasista con el proletariado del resto del Estado español para combatir al fascismo, salir de la UE y de la OTAN, y construir una República Socialista que emancipe al proletariado socializando los medios de producción y el desarrollo tecnológico, que resuelva la cuestión nacional de Cataluña y del resto de las naciones oprimidas por el Estado español, que reprime sin piedad a la burguesía y que libere los medios de producción y los ponga a disposición de los obreros del mundo para contribuir al desarrollo de la Revolución proletaria mundial. Esta es la única salida que tiene la humanidad para pervivir, puesto que o rompemos con el imperialismo o este nos conducirá a todos los pueblos y naciones del planeta a la guerra imperialista.

 

¡Viva la Diada, Viva Catalunya socialista!

¡Proletarios del Mundo, Uníos!

¡Socialismo o Barbarie!

 

Barcelona, 10 de septiembre de 2024

 

COMITÈ NACIONAL DEL PARTIT COMUNISTA OBRER DE CATALUNYA (P.C.O.C.)

 

DIADA NACIONAL DE CATALUNYA

El 24,4% de la població catalana, entorn dos milions de persones, es troba en risc de pobresa o exclusió social. Una xifra que, segons Idescat, es manté pràcticament estable des de 2016. D’altra banda, el 43% dels catalans amb edats compreses entre els 25 i els 35 anys afronta situacions d’inseguretat econòmica. En les últimes dues dècades, el pes industrial en el PIB català ha passat del 26,9% al 20,1%. Els salaris reals en l’última dècada a Catalunya han retrocedit un 10% i una taxa d’atur que ronda el 10%, amb l’atur juvenil desbocat situat en el 20,1%, retraten les polítiques capitalistes aplicades a Catalunya, ja sigui per part de la dreta com per part de “l’esquerra” que, totes elles, coincideixen a massacrar a la classe obrera.

Aquesta Diada Nacional de Catalunya és la primera, en catorze anys, que té com a president de la Generalitat a un president no nacionalista català, obertament autonomista membre d’un partit que va donar suport a la repressió contra el Govern de Catalunya i contra el poble català i que va defensar l’aplicació de l’article 155 per part del criminal i corrupte Govern de Rajoy. Un president ajudat a pujar al govern per ERC – que torna a la cleda de l’autonomisme – i per pels Comuns, que no és més que una crossa del PSC igual que SUMAR ho és a nivell de l’Estat espanyol.

Les eleccions convocades durant la primavera, amb una abstenció del 43%, va llançar un Parlament més escorat cap a l’extrema dreta, que va passar de 20 escons al 2021 a 28 al 2024, perdent les forces polítiques declarades independentistes 15 escons.

La burgesia catalana s’ha demostrat incapaç de portar a terme el procés d’autodeterminació de Catalunya, havent traït l’1 d’Octubre, segellant la sortida a la repressió de l’Estat feixista espanyol amb una pseudoamnistia, que retrata la naturalesa reaccionària de l’Estat espanyol i la seva judicatura, amb un pacte de govern a Madrid gràcies al qual Pedro Sánchez és president del govern, i amb Illa en el Palau de la Generalitat retornant plenament a l’autonomisme revisant-se el sistema fiscal català, establint un nou marc que permeti a la burgesia catalana recaptar i gestionar els impostos dels catalans.

Aquests últims 8 anys acrediten que l’única manera emancipar nacionalment Catalunya passa per l’emancipació del proletariat català. Només el socialisme pot emancipar a la nostra classe i a la nostra nació. Sotmetiment que es constata, per exemple, en l’estat de la nostra llengua, que segons la Conselleria de Política Llingüística, en els últims 20 anys, la mitjana d’ús del català en el sistema educatiu ha retrocedit, passant de ser la llengua habitual del 67,8% dels alumnes en 2006 al 24,6% en el 2022.

La crisi econòmica a Catalunya i en l’Estat espanyol continuarà aprofundint, igual que la repressió perquè el sistema es troba en una situació terminal. És necessari reconstruir l’organització del proletariat català, de construir un moviment popular pel socialisme i per l’autodeterminació del nostre país, però alhora teixir una unitat classista amb el proletariat de la resta de l’Estat espanyol per a combatre al feixisme, sortir de la UE i de l’OTAN, i construir una República Socialista que emancipi al proletariat socialitzant els mitjans de producció i el desenvolupament tecnològic, que resolgui la qüestió nacional de Catalunya i de la resta de les nacions oprimides per l’Estat espanyol, que reprimeix sense pietat a la burgesia i que alliberi els mitjans de producció i els posi a la disposició dels obrers del món per a contribuir al desenvolupament de la Revolució proletària mundial. Aquesta és l’única sortida que té la humanitat per a perviure, ja que o trenquem amb l’imperialisme o aquest ens conduirà a tots els pobles i nacions del planeta a la guerra imperialista.

 

Visca la Diada, Visca Catalunya socialista!

Proletaris del Món, Uniu-vos!

Socialisme o Barbàrie!

 

Barcelona, 10 de setembre de 2024

 

COMITÈ NACIONAL DEL PARTIT COMUNISTA OBRER DE CATALUNYA (P.C.O.C.)