1

El feixisme continua empenyent la bola de neu a Catalunya

L’Estat feixista espanyol, el Parlament del qual està sent temporalment capitanejat en un context de feblesa pels no menys reaccionaris del PSOE, a la calor dels resultats de les eleccions andaluses, ha optat per aguditzar els seus atacs al poble català i el seu legítim dret a l’autodeterminació. La recent notícia de l’enviament de 1.000 policies a Catalunya abans del Consell de Ministres que ha convocat el govern pel 21 de desembre en territori català no està desconnectada de la conclusió que va fer pública Susana Díaz sobre el seu fracàs electoral quan comentava: “a la vista dels resultats, haig de reconèixer que la que estava equivocada era jo i Catalunya tenia molt a veure en aquestes eleccions”.

El que aquesta xacra de la burgesia deixa entreveure és que el PSOE ha de continuar perpetrant la seva estratègia d’atac i confrontació directa contra Catalunya, per tal de fer marxa enrere en el seu daltabaix electoral. El PSOE va ser instigador directe de l’aplicació del 155 i Pedro Sánchez ha titllat al moviment independentista català de ser els simbionts de la ultradreta europea a Espanya. Per no parlar de que el ministre d’Afers Exteriors, Josep Borrell, és un dels principals portaveus de l’associació feixista Societat Civil Catalana que neix amb l’única intenció de negar el legítim i democràtic dret d’autodeterminació de Catalunya. Qualsevol gest o reunió amb els independentistes no és més que la tàctica continuada del govern d’aparentar una estratègia quan per sota de la taula s’esgrimeix la contrària. Un clar exemple va ser l’acolliment del vaixell Aquarius amb més de 600 migrants i refugiats rescatats al Mediterrani per Metges Sense Fronteres. Paral·lelament el president reforçava la seva relació amb el tirànic rei del Marroc Mohamed VI amb la finalitat de fortificar la frontera de tots dos països enviant policia i militars, augmentant la persecució, detenció i assetjament a les persones que pretenguin creuar o ajudar a creuar-la d’Àfrica a Europa i rubricar el seu pla de devolucions de migrants als seus països d’origen.

Posant els fets al damunt de la taula, el PSOE ha combatut amb molta violència al moviment independentista i a la immigració. En quant a això de Catalunya s’han adonat tard que haurien d’haver jugat amb aquest tema en campanya, si ens atenem a les paraules de la feixista Susana Díaz.

Així doncs cal esperar que el PSOE s’alineï encara més amb la resta de feixistes de l’arc parlamentari (més enllà de la seva evident unió en el fonamental: l’economia capitalista). Fent gala d’una piromania patològica pròpia de les titelles del poder que són, continuaran jugant sistemàticament la carta de ventar als catalans, com ha fet VOX anant-se al Tribunal Suprem, com el gos que borda quan sent un soroll acostar-se a la casa de l’amo, perquè aquest li premiï. No en va és lògic que l’Estat, en tant que pertany a la burgesia, jugui la baralla de les seves lleis per a aconseguir els seus interessos.

Si bé no són menys les reaccions dels oportunistes de Podem-IU-PCE,que posen de manifest la seva alineació amb l’Estat espanyol, com hem vist en Alberto Garzón o en els membres de Podem que primer donaven la seva particular “alerta antifeixista” després de l’arribada de VOX al panorama polític espanyol, com si el feixisme no estigués ja obertament present en altres partits i institucions de l’Estat. Posteriorment van acceptar que VOX ha d’entrar en el Parlament d’Andalusia, demostrant que el seu “alerta antifeixista” no era més que un míting que Pablo Iglesias es va veure obligat ha fer per a mantenir l’ínfima credibilitat que li pot quedar a Podem, invent de la burgesia per a intentar sense èxit ocultar la seva veritable naturalesa.

Pel que fa PDeCAT i ERC han fet palesa que no arriscaran un mínim els privilegis de la burgesia a la qual representen per tal de fer efectiva la República Catalana. D’una banda, Joan Tardà, representant d’ERC, apel·la ara a una via escocesa cap a la independència sense tenir en compte les diferències evidents entre l’estat britànic i l’espanyol. D’altra banda Torra va parlar de la via eslovena, sense revelar que les repúbliques que formaven Iugoslàvia comptaven amb exèrcits propis i amb el suport armamentístic de alemania i altres aliats de la dreta europea (el PP entre ells) en un context en el qual pretenien fer desaparèixer qualsevol vestigi de país socialista donant el seu suport al feixisme. Lluny està de la situació que viu Catalunya en l’actualitat i traslladar aquesta via només és possible o en la ment d’un burgès idealista incapaç d’analitzar la história i la política des d’una perspectiva materialista o en la llengua enverinada d’un traïdor que pretén enganyar a tot un poble. És per aquest motiu que continuar confiant el mandat de l’1 d’octubre als partits de la burgesia catalana no té cap sentit i només des de la lluita i unitat popular s’aconseguirà que es respectin els drets democràtics del poble català.

Així doncs el Partit Comunista Obrer de Catalunya crida als treballadors a què el pròxim 21 de desembre participin en les mobilitzacions organitzades pels CDRs davant del consell de ministres a Barcelona amb l’objectiu de manifestar el rebuig del nostre poble a l’Estat i que serveixi per enfortir el poder popular de tal manera que el poble treballador es faci amb la direcció del procès descavalcant definitivament a la burgesia catalana, PDeCAT i ERC (aliats del propi govern) per a madurar i fer un salt qualitatiu. Només la unitat obrera a Catalunya i en la resta de l’estat aconseguirà fer trontollar els fonaments d’aquest podrit i deteriorat capitalisme monopolista d’Estat i només la construcció del socialisme aconseguirà tals objectius. Perquè l’única Catalunya lliure serà la que estigui lliure de burgesos.

 

Barcelona, 18 de desembre de 2018

Comitè Nacional del Partit Comunista Obrer de Catalunya

 

 

El fascismo sigue empujando la bola de nieve en Catalunya

 

El Estado fascista español, cuyo Parlamento está siendo temporalmente capitaneado en un contexto de debilidad por los no menos reaccionarios del PSOE, al calor de los resultados de las elecciones andaluzas, han optado por agudizar sus ataques al pueblo catalán y su legítimo derecho a la autodeterminación. La reciente noticia del envío de 1.000 policías a Catalunya antes del Consejo de Ministros que ha convocado el gobierno para el 21 de diciembre en territorio catalán no está desconectada de la conclusión que hizo pública Susana Díaz sobre su fracaso electoral cuando comentaba, “a la vista de los resultados, tengo que reconocer que la que estaba equivocada era yo y Cataluña tenía mucho que ver en estas elecciones”.

Lo que esta lacra de la burguesía deja entrever es que el PSOE debe seguir perpetrando su estrategia de ataque y confrontación directa contra Cataluña, con tal de dar marcha atrás en su descalabro electoral. El PSOE fue instigador directo de la aplicación del 155 y Pedro Sánchez ha tildado al movimiento independentista catalán de ser los simbiontes de la ultraderecha europea en España. Por no hablar de que el ministro de asuntos exteriores, Josep Borrell, es uno de los principales voceros de la asociación fascista Societat Civil Catalana que nace con la única intención de negar el legítimo y democrático derecho de autodeterminación de Cataluña. Cualquier gesto o reunión con los independentistas no es más que la táctica continuada del gobierno de aparentar una estrategia cuando por debajo de la mesa se esgrime la contraria. Un claro ejemplo fue la acogida del barco Aquarius con más de 600 migrantes y refugiados rescatados en el Mediterráneo por Médicos Sin Fronteras. Paralelamente el presidente reforzaba su relación con el tiránico rey de Marruecos Mohamed VI con la finalidad de fortificar la frontera de ambos países enviando policía y militares, aumentando la persecución detención y acoso a las personas que pretendan cruzar o ayudar a cruzarla de África a Europa y rubricar su plan de devoluciones de migrantes a sus países de origen.

Poniendo los hechos sobre la mesa, el PSOE ha combatido con mucha violencia al movimiento independentista y a la inmigración. En cuanto a lo de Cataluña se han dado cuenta tarde de que deberían haber jugado con este tema en campaña, a tenor de las palabras de la fascista Susana Díaz.

Así pues, cabe esperar que el PSOE se alinee aún más con el resto de fascistas del arco parlamentario (más allá de su ya de por sí evidente unión en lo fundamental: la economía capitalista). Haciendo gala de una piromanía patológica propia de las marionetas del poder que son, seguirán jugando sistemáticamente la carta de atizar a los catalanes, como ha hecho VOX yéndose al Tribunal Supremo, como el perro que ladra cuando oye un ruido acercarse a la casa del amo, para que este le premie. No en vano, es lógico que el Estado, en tanto que pertenece a la burguesía, juegue la baraja de sus leyes para lograr sus intereses.

Si bien no son menos las reacciones de los oportunistas de Podemos-IU-PCE, que ponen de manifiesto su alineación con el Estado español, como hemos visto en Alberto Garzón o en los miembros de Podemos que primero daban su particular “alerta antifascista” tras la llegada de VOX al panorama político español, como si el fascismo no estuviera ya abiertamente presente en otros partidos e instituciones del Estado. Posteriormente aceptaron que VOX debe entrar en el Parlamento de Andalucía, demostrando que su “alerta antifascista” no era más que un mitin que Pablo Iglesias se vio obligado a hacer para mantener la ínfima credibilidad que le puede quedar a Podemos, invento de la burguesía para intentar sin éxito ocultar su verdadera naturaleza.

En cuanto a PDeCAT y ERC han hecho patente que no arriesgarán un mínimo los privilegios de la burguesía a la que representan con tal de hacer efectiva la república catalana. Por un lado, Joan Tardà, representante de ERC, apela ahora a una vía escocesa hacia la independencia sin tener en cuenta las diferencias evidentes entre el estado británico y el español. Por otro lado, Torra habló de la vía eslovena, sin revelar que las repúblicas que formaban Yugoslavia contaban con ejércitos propios y con el apoyo armamentístico de Alemania y demás aliados de la derecha europea (el PP entre ellos) en un contexto en el que pretendían hacer desaparecer cualquier vestigio de país socialista dando su apoyo al fascismo. Lejos está eso de la situación que vive Cataluña en la actualidad y trasladar dicha vía sólo es posible o en la mente de un burgués idealista incapaz de analizar la historia y la política desde una perspectiva materialista o en la lengua envenenada de un traidor que pretende engañar a todo un pueblo. Es por este motivo que seguir confiando el mandato del 1 de octubre a los partidos de la burguesía catalana no tiene ningún sentido y sólo desde la lucha y unidad popular se conseguirá que se respeten los derechos democráticos del pueblo catalán.

Así pues, el Partit Comunista Obrer de Catalunya llama a los trabajadores a que  el próximo 21 de diciembre participen en las movilizaciones organizadas por los CDRs frente al consejo de ministros en Barcelona, con el objetivo de manifestar el rechazo de nuestro pueblo al Estado y que sirva para fortalecer el poder popular, de tal modo que el pueblo trabajador se haga con la dirección del proceso descabalgando definitivamente a los vendepatrias de PDeCAT y ERC (aliados del propio gobierno) para madurar y dar un salto cualitativo. Solamente la unidad obrera en Cataluña y en el resto del estado conseguirá hacer tambalear los cimientos de este podrido y deteriorado capitalismo monopolista de estado y solamente la construcción del socialismo conseguirá tales objetivos. Porque la única Cataluña libre será la que esté libre de burgueses.

 

Barcelona, 18 de diciembre de 2018

Comité Nacional del Partit Comunista Obrer de Catalunya