El capital hace y deshace a su antojo, pues se debe alimentar del trabajo ajeno devorando la plusvalía que obtienen de la explotación a la clase obrera. El problema que vemos en Ripollet, en este caso en la fábrica Motherson Sinthermetal (Nissan, etc.…), es el de siempre y el que nos espera como pan de cada día en un país condenado al sector servicios por la distribución internacional del trabajo trazada por los monopolios, convirtiendo al Estado español en uno de los eslabones más débiles de la cadena imperialista, sino el más débil. El imperialismo es el capitalismo putrefacto, para sobrevivir ha de cargar todo el peso sobre las espaldas de la clase obrera (destruyendo empleo, tejido industrial, precarizando todavía más las condiciones de la clase obrera, y haciendo guerras de rapiña y desestabilizando estados).
Las empresas transnacionales se preparan para un cambio a nivel productivo, se suceden cambios que sobrepasan a la época del imperialismo, y ningún capitalista se quiere quedar rezagado respecto de sus competidores. La distribución internacional del trabajo, donde los monopolios determinan el desarrollo económico de las diferentes regiones del mundo, provoca que las empresas multinacionales deslocalicen la producción industrial y se lleven las producciones hacia otras zonas más atractivas para la inversión de capital, como es el caso de Motherson Sinthermal la cual pretende deslocalizar la empresa hacia la India. Así se distribuye la producción en la actual fase del capitalismo, a nivel mundial, a la orden del monopolio. El método es el de siempre, un cóctel de precarización previa del ámbito laboral y sindicalismo representativo que huele a amarillismo y aristocracia obrera. Ya sabemos que el parásito que nace en las entrañas del capitalismo tiende al egoísmo, tanto en el capitalista como en el que admira su forma de vivir y aspira a parecerse. Y tan culpable es el amarillo como el capitalista, solo que el primero prostituye el trabajo ajeno por muchos menos dineros y es nuestro deber denunciarlo y desenmascararlo en cualquier tribuna que ocupe. Tenemos que ir a pie de fábrica a explicar al obrero el método empleado y de quién se sirve el capitalista.
El método es el de siempre y se debe trabajar más fuerte aún en las empresas que más trabajadores tienen, porque su expolio repercute en infinidad de puestos de trabajo, directos e indirectos, y porque los trabajadores de dichas empresas pueden adquirir conciencia la necesidad del socialismo de manera más natural, pues comprueban cotidianamente como es los trabajadores los que hacen funcionar dichos monopolios y que los accionistas no intervienen para nada en el desarrollo de la producción y la dirección de la empresa.
No hay más salida que la organización revolucionaria de los trabajadores y mostrarles que la única salida es el socialismo, es la propiedad social de las empresas, de lo contrario el pan nuestro de cada día, o lo que es lo mismo, el desarrollo del imperialismo nos lleva a lo que describe el siguiente artículo sobre cómo Motherson Sintermetal ha sido desmantelada. De hecho, los monopolios se apoyan en las leyes y en el Estado para llevar a término el saqueo a los trabajadores y negarles su derecho al trabajo, que es negarles en una sociedad como la actual el acceso a las fuentes de la vida, de la subsistencia. Sólo el socialismo hace que los trabajadores sean los verdaderos dueños de sus vidas y no instrumentos como lo son bajo el capitalismo.
No hay más espacio para la clase obrera, bajo el capitalismo, que la miseria, la explotación y el embrutecimiento más ensordecedor. Es una necesidad vital para nuestro pueblo derrocar al capitalismo y su Estado y ello únicamente lo puede hacer el proletariado de manera revolucionaria. Pero para esto, para que nuestra clase cumpla su misión histórica, es vital el fortalecimiento de las posiciones comunista y para ello es esencial el fortalecimiento de nuestro partido, del PCOC.
¡Fortalece el Partido, organízate en el PCOC!
¡Por la Revolución Socialista!
¡Socialismo o barbarie!
Barcelona, 3 de octubre de 2020
Comitè Nacional del Partit Comunista Obrer de Catalunya (P.C.O.C.)
El pa nostre de cada dia
El capital fa i desfà com vol, perquè s’ha d’alimentar del treball aliè devorant la plusvàlua que obtenen de l’explotació a la classe obrera. El problema que veiem a Ripollet, en aquest cas a la fàbrica Motherson Sinthermetal (Nissan, etc.…), és el de sempre i el que ens espera com a pa de cada dia en un país condemnat al sector serveis per la distribució internacional del treball traçada pels monopolis, convertint a l’Estat espanyol en un de les baules més febles de la cadena imperialista, sinó la més feble. L’imperialisme és el capitalisme putrefacte, per a sobreviure ha de carregar tot el pes sobre l’esquena de la classe obrera (destruint ocupació, teixit industrial, precaritzant encara més les condicions de la classe obrera, i fent guerres de rampinya i desestabilitzant estats).
Les empreses transnacionals es preparen per a un canvi a nivell productiu, se succeeixen canvis que sobrepassen a l’època de l’imperialisme, i cap capitalista es vol quedar ressagat respecte dels seus competidors. La distribució internacional del treball, on els monopolis determinen el desenvolupament econòmic de les diferents regions del món, provoca que les empreses multinacionals deslocalitzin la producció industrial i s’emportin les produccions cap a altres zones més atractives per a la inversió de capital, com és el cas de Motherson Sinthermal la qual pretén deslocalitzar l’empresa cap a l’Índia. Així es distribueix la producció en l’actual fase del capitalisme, a nivell mundial, a l’ordre del monopoli. El mètode és el de sempre, un còctel de precarització prèvia de l’àmbit laboral i sindicalisme representatiu que fa olor a groguisme i aristocràcia obrera. Ja sabem que el paràsit que neix a les entranyes del capitalisme tendeix a l’egoisme, tant en el capitalista com en el que admira la seva manera de viure i aspira a semblar-se. I tan culpable és el groc com el capitalista, només que el primer prostitueix el treball aliè per molts menys diners i és el nostre deure denunciar-lo i desemmascarar-lo en qualsevol tribuna que ocupi. Hem d’anar a peu de fàbrica a explicar a l’obrer el mètode emprat i de qui se serveix el capitalista.
El mètode és el de sempre i s’ha de treballar més fort encara a les empreses que més treballadors tenen, perquè el seu espoli repercuteix a infinitat de llocs de treball, directes i indirectes, i perquè els treballadors d’aquestes empreses poden adquirir consciència de la necessitat del socialisme de manera més natural, perquè comproven quotidianament com son els treballadors els que fan funcionar aquests monopolis i que els accionistes no intervenen per a res en el desenvolupament de la producció i la direcció de l’empresa.
No hi ha més sortida que l’organització revolucionària dels treballadors i mostrar-los que l’única sortida és el socialisme, és la propietat social de les empreses, en cas contrari el pa el nostre de cada dia, o el que és el mateix, el desenvolupament de l’imperialisme ens porta al que descriu el següent article sobre com Motherson Sintermetal ha estat desmantellada. De fet, els monopolis es recolzen en les lleis i en l’Estat per a portar a terme el saqueig als treballadors i negar-los el seu dret al treball, que és negar-los en una societat com l’actual l’accés a les fonts de la vida, de la subsistència. Només el socialisme fa que els treballadors siguin els veritables amos de les seves vides i no eines com ho són sota el capitalisme.
No hi ha més espai per a la classe obrera, sota el capitalisme, que la misèria, l’explotació i l’embrutiment més eixordador. És una necessitat vital per al nostre poble enderrocar al capitalisme i el seu Estat i això únicament ho pot fer el proletariat de manera revolucionària. Però per a això, perquè la nostra classe compleixi la seva missió històrica, és vital l’enfortiment de les posicions comunistes i per a això és essencial l’enfortiment del nostre partit, del PCOC.
Enforteix el Partit, organitza’t amb el PCOC!
Per la Revolució Socialista!
Socialisme o barbàrie!
Barcelona, 3 de octubre de 2020
Comitè Nacional del Partit Comunista Obrer de Catalunya (P.C.O.C.)