Catalunya arde, el Estado reprime [ESP/CAT]

El pasado 16 de febrero se culminó la persecución y derribo al rapero comunista Pablo Hasél siendo detenido para encerrarlo en prisión. A raíz de aquello las ciudades de todo el Estado Español se inundaron con miles de personas mostrando su solidaridad hacia el rapero y luchando por su liberación.

A pesar de que los voceros del capital traten de criminalizar las protestas diciendo cosas tales como que: Los Mossos atribuyen los disturbios de Barcelona a anarquistas «violentos», comunistas «combativos» y delincuentes comunes” insinuando de manera deliberada que cualquier persona que no perteneciera a ninguna organización era un delincuente en busca del saqueo y destrucción. El objetivo tras esto es claramente construir su historia y argumentario para encubrir lo que realmente pasa: que cada día hay más miembros de la clase obrera y clases populares que se dan cuenta de la putrefacción tanto política como ideológica del sistema capitalista y de la auténtica esencia fascista de este Estado.

La respuesta tanto a nivel estatal como la de los distintos gobiernos autonómicos no fue otra que una represión descarada y brutal, la cual fue escalando exponencialmente a medida que encontraron una respuesta combativa por parte de unos manifestantes que están perdiendo el miedo a pasos agigantados dejando más de un centenar de detenidos en la primera semana solamente en Catalunya y cientos de heridos entre ellos una chica de 19 años la cual perdió un ojo por un disparo por parte de la policía con una bala de FOAM.

Tras los días de manifestaciones y acciones en favor de la libertad de Pablo Hasél y los disturbios acaecidos debido a la violencia reaccionaria de las fuerzas y cuerpos de represión del Estado, respondida por la fuerza legítima a defenderse del pueblo, el ambiente pareciera que se hubiera calmado. Pero hete aquí que se ha abierto paso una nueva fase de represión del Estado fascista; en Madrid las brigadas de información comenzaron con las detenciones y en Barcelona ya han aprovechado para encontrar una cabeza de turco a la que colgar de la plaza pública.

Un grupo de anarquistas fue detenido la semana pasada acusados de “organización criminal” tras el lanzamiento de un “cóctel molotov” a un furgón de la Guardia Urbana. Dicha detención no podía ser más arbitraria y sin prueba alguna. No sólo los anarquistas han ingresado en la cárcel sin fianza, sino que además han alargado su prisión preventiva.

Dada la falta de pruebas contra ellos, el trato tan duro que están recibiendo y la campaña mediática de propaganda vertida sobre el colectivo, no cabe ninguna duda de que ésta ha sido una medida para infundir el miedo entre las personas que participan en las manifestaciones y, mediante la represión, tratan de mantener controlados a los colectivos y organizaciones que apoyamos la lucha contra la represión y por la amnistía total de los presos políticos, mostrando una vez más el carácter fascista del Estado español.

Las proclamas de las manifestaciones que empezaron siendo por la libertad de Pablo Hasél se han ido convirtiendo en proclamas como “Por derecho a una vivienda digna, derecho al trabajo, por la amnistía total de los presos políticos, disolución de la BRIMO”, pues dicho Estado no sólo le arrebata el derecho a la libertad de expresión a Hasél, a los anarquistas, a los independentistas, a los comunistas o a todo aquel o aquella que lo cuestione, sino que también le arrebata el derecho al trabajo a 3.964.353 personas o el derecho a la vivienda como mínimo a 33.000 personas que viven a la intemperie, así como infinidad de crímenes más perpetrados hacia la clase obrera y las clases populares que no debemos entender de forma aislada. Y si todos los problemas acaban confluyendo porque tienen el mismo origen ¿no debemos pues unirnos para atacarlo en su raíz? Ya lo dijo Karl Marx «Ser radical es ir la raíz del problema», pues se hace más necesario que nunca radicalizarse y volver a unificar todas esas proclamas en una sola: “Por el derrocamiento del Estado fascista español, acabemos con el Capitalismo y construyamos el Socialismo”.

Desde el Partit Comunista Obrer de Catalunya, en primer lugar, mostramos nuestro total apoyo al colectivo anarquista víctima de esta represión criminal. Hacemos un llamamiento a los diferentes sectores que componen la clase obrera y las clases populares para unirnos y organizarnos. De esta forma no habrá cuerpo policial o cárcel que pueda pararnos. Confrontémonos a la represión del Estado fascista, única vía que le queda al Estado para frenarnos y dividirnos. No nos dejemos amedrentar por la represión. Ahora más que nunca la lucha por la liberación de las presas y los presos políticos debe continuar. También hacemos un llamamiento a colectivos en lucha de todo tipo para que se solidaricen con los solidarios, con los que sufren la represión por luchar y así derivar todos los movimientos en una sola confluencia de intereses y por la creación de un Frente Único del Pueblo que se erija como Poder Popular para derrocar a este Estado podrido hasta el tuétano.

 

 

¡POR LA UNIDAD DE LA CLASE OBRERA!

¡SOLIDARIDAD Y LUCHA PARA CON LOS DETENIDOS!

¡AMNISTÍA TOTAL A LOS PRESOS ANTIFASCISTAS!

¡POR EL DERROCAMIENTO DEL ESTADO FASCISTA ESPAÑOL!

 

Barcelona, 17 de marzo de 2021

Comité Nacional del Partit Comunista Obrer de Catalunya (P.C.O.C.)

 

 

Catalunya crema, l’Estat reprimeix

 

El passat 16 de febrer es va culminar la persecució i enderrocament al raper comunista Pablo Hasél sent detingut per a tancar-lo a la presó. Arran d’això les ciutats de tot l’Estat Espanyol es van inundar amb milers de persones mostrant la seva solidaritat cap al raper i lluitant pel seu alliberament.

A pesar que els portaveus del capital tractin de criminalitzar les protestes dient coses com ara que: “Els Mossos atribueixen els disturbis de Barcelona a anarquistes «violents», comunistes «combatius» i delinqüents comuns” insinuant de manera deliberada que qualsevol persona que no pertanyés a cap organització era un delinqüent a la recerca del saqueig i destrucció. L’objectiu després d’això és clarament construir la seva història i argumentari per a encobrir el que realment passa: que cada dia hi ha més membres de la classe obrera i classes populars que s’adonen de la putrefacció tant política com ideològica del sistema capitalista i de l’autèntica essència feixista d’aquest Estat.

La resposta tant a nivell estatal com la dels diferents governs autonòmics no va ser altra que una repressió descarada i brutal, la qual va anar escalant exponencialment a mesura que van trobar una resposta combativa per part d’uns manifestants que estan perdent la por amb passes de gegant deixant més d’un centenar de detinguts durant la primera setmana només a Catalunya i centenars de ferits entre ells una noia de 19 anys la qual va perdre un ull per un tret per part de la policia amb una bala de FOAM.

Després dels dies de manifestacions i accions en favor de la llibertat de Pablo Hasél i els avalots esdevinguts a causa de la violència reaccionària de les forces i cossos de repressió de l’Estat, resposta per la força legítima a defensar-se del poble, l’ambient semblés que s’hagués calmat. Però vet aquí que s’ha obert pas una nova fase de repressió de l’Estat feixista; a Madrid les brigades d’informació van començar amb les detencions i a Barcelona ja han aprofitat per a trobar un cap de turc a la qual penjar de la plaça pública.

Un grup d’anarquistes va ser detingut la setmana passada acusats de “organització criminal” després del llançament d’un “còctel molotov” a un furgó de la Guàrdia Urbana. Aquesta detenció no podia ser més arbitrària i sense cap prova. No sols els anarquistes han ingressat a presó sense fiança, sinó que a més han allargat la seva presó preventiva.

Donada la falta de proves contra ells, el tracte tan dur que estan rebent i la campanya mediàtica de propaganda abocada sobre el col·lectiu, no hi ha cap dubte que aquesta ha estat una mesura per a infondre la por entre les persones que participen en les manifestacions i, mitjançant la repressió, tracten de mantenir controlats als col·lectius i organitzacions que donem suport a la lluita contra la repressió i per l’amnistia total dels presos polítics, mostrant una vegada més el caràcter feixista de l’Estat espanyol.

Les proclames de les manifestacions que van començar sent per la llibertat de Pablo Hasél s’han anat convertint en proclames com “Pel dret a un habitatge digne, dret al treball, per l’amnistia total dels presos polítics, dissolució de la BRIMO”, perquè aquest Estat no sols li arrabassa el dret a la llibertat d’expressió a Hasél, als anarquistes, als independentistes, als comunistes o a tot aquell o aquella que el qüestioni, sinó que també li arrabassa el dret al treball a 3.964.353 persones o el dret a l’habitatge com a mínim a 33.000 persones que viuen al carrer, així com infinitat de crims més perpetrats cap a la classe obrera i les classes populars que no hem d’entendre de forma aïllada. I si tots els problemes acaben confluint perquè tenen el mateix origen no devem doncs unir-nos per a atacar-lo en la seva arrel? Ja ho va dir Karl Marx «Ser radical és anar l’arrel del problema», perquè es fa més necessari que mai radicalitzar-se i tornar a unificar totes aquestes proclames en una sola: “Pel derrocament de l’Estat feixista espanyol, acabem amb el Capitalisme i construïm el Socialisme”.

Des del Partit Comunista Obrer de Catalunya, en primer lloc, volem mostrar el nostre total suport al col·lectiu anarquista víctima d’aquesta repressió criminal. Fem una crida als diferents sectors que composen la classe obrera i les classes populars per a unir-nos i organitzar-nos. D’aquesta manera no hi haurà cos policial o presó que pugui aturar-nos. Confrontem-nos a la repressió de l’Estat feixista , única via que li queda a l’Estat per a frenar-nos i dividir-nos. No ens deixem acoquinar per la repressió. Ara més que mai la lluita per l’alliberament de les preses i els presos polítics ha de continuar. També fem una crida a col·lectius en lluita de tota mena perquè se solidaritzin amb els solidaris, amb els quals pateixen la repressió per lluitar i així derivar tots els moviments en una sola confluència d’interessos i per la creació d’un Front Únic del Poble que s’erigeixi com a Poder Popular per a enderrocar a aquest Estat podrit fins a la medul·la.

 

PER LA UNITAT DE LA CLASSE OBRERA!

SOLIDARITAT I LLUITA CAP ELS DETINGUTS!

AMNISTIA TOTAL ALS PRESOS ANTIFEIXISTES!

PEL DERROCAMENT DE L’ESTAT FEIXISTA ESPAÑOL!

 

Barcelona, 17 de març de 2021

Comitè Nacional del Partit Comunista Obrer de Catalunya (P.C.O.C.)




Deja un comentario